El solar de Calàbria 66 sempre fou un centre cultual

La història ens depara sorpreses. Hem descobert, gràcies a hemeroteques digitals i en una primera aproximació a la memòria històrica de l’ indret, que el que ara anomenem Calabria66 sempre o quasi sempre ha estat un centre de producció cultural.
En primer lloc, el solar,  va acollir l’empresa RELIEVES BASA Y PAGÉS S.A., fundada el 1887. El negoci  era una editorial/impremta que va desenvolupar una tasca de producció molt destacable amb forces comandes d’arreu de l’Estat espanyol.  A la dècada dels 50 també va ser la seu temporal de la redacció de la revista d’alta costura Siluetas.

El lema de la firma comercial era estar “Dedicada en exclusiva a este arte industrial” amb publicacions de mapes, ventalls, llibres, il·lustracions en  relleus, calendaris, fotografies.

L'empresa es va traslladar del carrer Santa Madrona al Raval, a Calàbria66, el mes d'abril de 1920. Basa i Pagès eren cunyats. Estaven casats amb les germanes Carabén i Vendrell. Pere Pagés amb l’Antònia i Josep Basa amb la Mercè. El germà d’elles, en Josep Carabén i Vendrell, fou propietari del Cafè Espanyol i Tinent d’Alcalde de Barcelona i Diputat Provincial per la Lliga Regionalista a la Mancomunitat. Van morir tots cinc anys abans de la Guerra Civil.
El lema de la firma comercial era estar “Dedicada en exclusiva a este arte industrial” amb publicacions de mapes, ventalls, llibres, il·lustracions en  relleus, calendaris, etc.
No podem deixar de ressenyar el període de col·lectivitzacions amb l’edició de materials com  fotografies de Durruti, Macià o Companys, joventuts revolucionàries... i al llarg del franquisme llibres del psiquiatra falangista Antonio Vallejo Nájera i la seva boja tesi de l’existència d’un gen marxista. El més destacat són els llegats físics que es conserven a les biblioteques públiques i col·leccions privades.
Trobem referències a la seva activitat a finals del segle XIX i al llarg del segle XX, així com a la revista Siluetas. Temes que bé mereixen ser rescatats per esbrinar altres orígens culturals en un mateix lloc en el qual som ara.


Molts són els records de moltes persones d’haver assistit o participat en concerts o assajos a l’Auditori DE L’ONCE...

El 1979 l’ONCE s’instal·la en un edifici de nova construcció al solar. Des del 3 de setembre de 1979 fins a començaments del 2007, Calàbria66 era la Delegació de Catalunya d’aquesta entitat. En aquest espai hi tenia lloc una biblioteca de Braille amb més d’onze mil llibres, un auditori on les Joventuts Musicals de Catalunya programaven concerts de música clàssica els dilluns, una sala d’exposicions experimentant amb el tacte l’observació de les escultures i a banda xerrades específiques com la dels gossos-guia etc. Molts són els records de força persones d’haver assistit o participat en concerts o assajos a l’Auditori, entre ells en Jordi Farrés de l’Escola de Músics i JPC, el transformista del Paral·lel, l’Abel Alem o el net de Tete Montoliu, en Jordi, qui rememora aquells dies refrescant imatges de l’assistència del seu avi com a habitual espectador als muntatges teatrals on el net  sortia.
La institució va desenvolupar activitats culturals força significatives com concerts de música  oberts a tothom, el concurs literari “Roc Boronat” o l’edició d’una revista bimestral que es deia justament Calàbria 66, en el període de 1994-1997. Tothom recorda la bona acústica de la sala i el flamant piano de mitja cua. Avui encara ho enyorem.

S’ha construït un espai per a totes les edats obert a la participació que funciona els 7 dies de la setmana amb una programació i assaigs de teatre, música i cinema de qualitat professionals i amateur.

El 2007 l’ edifici actual quedà buit. Les entitats del barri de Sant Antoni i algunes del Raval, van començar a reunir se a l’ any 2012, en els locals de l’ Associació de Veïns del barri de Sant Antoni, per dissenyar el projecte comunitari de Calàbria66 amb l’ Ajuntament de Barcelona, en l’ època de l’ alcalde Xavier Trias, dinamitzats per una comissió veïnal.
Aquest edifici havia estat adquirit per l’ Ajuntament de  la ciutat, a iniciativa d’ ERC. El 2015   l’alcaldessa Ada Colau el va inaugurar com a equipament municipal i gestionat per les entitats del barri. S’ha construït un espai per a totes les edats obert a la participació que funciona els 7 dies de la setmana amb una programació i assaigs de teatre, música i cinema de qualitat professionals i amateurs, exposicions i tallers i una llarga agenda de reunions i debats veïnals. Un punt de sinergies i àgora de moltes edats diferents.

Toni Oller

Diagnòstic de salut del barri de Sant Antoni



En el darrer curs passat, el barri de Sant Antoni ha donat resposta a la demanda de la incorporació de la visió comunitària en salut i serveis socials. Mitjançant un grup motor format per diferents agents del barri, s’ha elaborat un diagnòstic de l’estat de salut de la població de Sant Antoni.

Representants de diverses entitats, associacions i l’agència de Salut Pública s’ha realitzat un informe.

Amb col·laboració amb els Centres d’Atenció Primària, representants de diverses entitats, associacions i l’agència de Salut Pública s’ha realitzat un informe per analitzar la situació de salut actual del barri de Sant Antoni, per tal de detectar les principals necessitats i possibilitats de millorar en temes de salut.
                       
L’abordatge de la salut comunitària es basa en el treball conjunt i la creació d’una xarxa local.

És en aquest moment, un cop finalitzat el diagnòstic, que es vol demanar a la població del barri de Sant Antoni quines són les seves principals preocupacions en aspectes de salut, per això us animem a tothom a venir a la jornada de priorització del diagnòstic (es realitzarà durant aquest curs 2017-2018) per construir i millorar la salut comunitària del barri.
Volem comptar amb la participació de tots i totes, ja que l’abordatge de la salut comunitària es basa en el treball conjunt i la creació d’una xarxa local en què  la ciutadania, conjuntament amb altres agents, decidirem sobre les prioritats de la salut reflexionant i identificant els col·lectius en situació de vulnerabilitat i/o els eixos problemàtics del barri.

Eulàlia Mortas i Ferran Sanchis

Remodelació de la Ronda Sant Antoni



Amb aquest títol tan cridaner, la premsa d’aquest estiu va informar de la licitació que s´ha publicat en el DOGC del dia 28 de juliol, relatiu a la redacció del projecte de remodelació de la ronda Sant Antoni, fet per l’empresa Bimsa (Societat Anònima amb capital exclusiu municipal). Després de la primera sorpresa és va demanar, com a barri, informació perquè és tenien molts dubtes del grau de concreció que en la licitació s’exposava, ja que no s’havia endegat cap procés participatiu vers aquest tema.

Primer vam veure “els gràfics del canvi” que es proposen en la remodelació de la ronda Sant Antoni, amb el pas dels autobusos i la connectivitat que necessita el Raval. Per tant no hi haurà ronda de vianants. La memòria diu literalment: “El projecte vol mantenir el caràcter de ronda-passeig, ja plantejat al seu origen. Per tant es mantenen els plataners en la seva posició original i es replanten les falles que existeixin. Es consideren les necessitats de mobilitat, quant a vehicles, autobusos i bicicletes, i es planteja una secció on les voreres creixen 70 cm per banda, passant dels 7.50 m als 8.20 m.

Les voreres tindran una amplada de 8,20 metres cadascuna i la calçada serà de 13,60 metres. El carril bici de doble direcció es planteja al centre de la calçada.

Es dona rellevància a l’arbrat, dotant-lo d’uns escocells grans amb vegetació, de 2,40 m, que a la vegada creen uns espais d’estada. Aquests espais també serveixen per la recol·locació de serveis per als vianants, terrasses, quioscs, etc, deixant un espai de pas lliure de 5.40 m. L’enllumenat es planteja mitjançant columnes amb lluminàries a dos nivells, col·locades en l’espai entre arbres.

La secció de la ronda es planteja continua pel que fa a les voreres, arbrat i enllumenat, malgrat que la distribució de carrils des d’Universitat fins a Sepúlveda és diferent de la de la resta. Les voreres tindran una amplada de 8,20 metres cadascuna i la calçada serà de 13,60 metres. El carril bici de doble direcció es planteja al centre de la calçada i té una amplada de 4,30 metres, amb les proteccions incloses. La calçada fins al carrer Sepúlveda es distribueix en dos carrils en sentit Universitat- Urgell de 5,80 m d’amplada, que permet un carril bus de 3,20 m i un carril de 2,60 m, i en el sentit contrari un carril de 3,50 m d’amplada, compartint el pas del bus i del vehicle.

A la resta de la ronda la calçada es distribueix, en sentit Universitat-Urgell, en un carril de 3,50 m d’amplada que permet compartir el pas del bus i vehicles, i en una calçada de 5,80 m que permet un carril de 3,50 m compartint el pas de bus i vehicles i una zona de
serveis de 2,30 m d’amplada. En aquesta zona, al costat de Ciutat Vella, es concentren les zones de serveis i de càrrega i descàrrega. S’augmenta la dimensió de la plaça Goya, en la confluència de Muntaner amb Sepúlveda, i la de la plaça en la confluència del carrer Casanova amb el carrer Floridablanca. Es crea una nova plaça en la confluència del carrer Villarroel amb carrer Tamarit.”



La superfície d’actuació es de 26.672,97 m2 i el pressupost es de 7.968.358,80 euros.

Segons el “calendari orientatiu de la licitació, les obres s’adjudicarien d’aquí un any i el temps de durada seria de 12 mesos, o sigui fins a la tardor de l’any 2019.” Però s’ha de tenir en compte que la disponibilitat pressupostària obligarà  que les obres s’executin per fases, començant per la zona que ara ocupen les carpes.

Les rondes de Sant Pau, Sant Antoni, Universitat i Sant Pere constituïren la primera circular que envoltà la ciutat. El 1854 es donà l’ordre d’enderroc de les muralles i d’aquest enderroc fou la conseqüència de la creació de les rondes. Fa temps que els urbanistes municipals tenen la idea d’uniformitzar l’estètica de les quatre rondes – Sant Pau, Sant Antoni, Universitat i Sant Pere – i crear un anell pacificador per al veïnat de tota la ciutat, entre Ciutat Vella i l’Eixample.

El 1854 es donà l’ordre d’enderroc de les muralles i d’aquest enderroc fou la conseqüència de la creació de les rondes.

Fins aquí la part més tècnica de la reforma, però ara entrem en el procés de participació. I és produeixen les primeres preguntes: qui ha decidit aquest projecte?

Es va fer una reunió amb el Districte on se’ns va informar que, per poder parlar d’un projecte com aquest, es necessita tenir una maqueta prèvia per explicar les idees i tenir un document a la taula per poder “negociar” i modificar el que es pugui si és viable. També se’ns va informar que, per raons pressupostaries del Districte, tenen una partida per poder pagar una part d’aquest projecte amb data de caducitat: l’any 2018.

No s’està d’acord amb aquesta forma de funcionar, i es creu que la participació del veïns i les veïnes ha d’estar des de l’inici de qualsevol projecte, per tal de poder posar a debat totes les opinions i després, amb consens, decidir com portar-los a terme.

Manel Pérez