[PDF] Número 108 (hivern 2017-2018)

https://drive.google.com/open?id=1txK0zVso9RH5qkhv5LcB6Axk8K2Hjasc

50 anys estrenyent-nos el cinturó



Sempre dic, i no em canso de repetir, que el barri de Sant Antoni és un exemple de bona gent; treballadora, lluitadora, ferma, honesta..., gent del mercat, gent de les botigues, amb una pesada història damunt de les espatlles; història de sacrificis, història de remuntar obstacles, de perseverar en situacions de carència de tot, històries d’esperances, afortunadament, moltes vegades, acomplides.

Com aquest home: 


Ell ja no hi és, però els fills conserven amb orgull el seu nom al capdamunt de la botiga del carrer de Manso, 49-51, uns fills, Marga, i Josep Manel Temprado, que han sabut fer-la crèixer i multiplicar, com mana la Bíblia, i ara tenen botiga Temprado (tres números de carrer, tres botigues, amb una sola entrada), d’articles de pell, i també tenen botigues a: carrer Comptal, carrer de Provença, Gran de Gràcia, Creu Coberta, i, fins i tot, a Badalona!

Fa 50 anys, que estan estrenyent cinturons (no fent forats, em diu Marga: s’ha d’arreglar bé, posant el cinturó a la mida; no fent-li un forat més!)

O sigui que no feu forats? Insisteixo jo, tossuda.
És clar que fem forats i moltes altres coses, a més de furats m’explica la Marga Temprado amb paciència, precisament, afegeix, una de les qualitats que té la nostra botiga, és el servei postvenda; solucionem tot problema que no hagi estat produït per un mal us.

Fa 50 anys, JUAN TEMPRADO va arribar al barri de Sant Antoni, venia de Castelló, concretament del Maestrazgo, era barber, i treballava com a tal al llarg de tota la setmana, en arribar el diumenge, va pels mercats venent cosetes que havia comprat, i revenia, entre elles, cinturons. Tenia dos fills i la dona; els havia d’alimentar!

Un dia va pensar que aquells cinturons que adquiria al major bé els podria fabricar ell, i es va comprar una màquina, i a casa seva, aquí mateix, va començar a fer cinturons, poc després, va llogar la botiga, aquesta que hem fotografiat, i tota la família va treballar en aquell comerç.

Què enginyos! Exclamo jo, admirada. No, em rectifica la Marga, enginyós, no: la necessitat és virtut!

Quina il·lusió, oi, per a vosaltres, incorporar-vos a la creació de la botiga?, dic jo, que segueixo a la figuera.

Una altra vegada, la Marga em fa tocar de peus a terra: il·lusió?, cap!, teníem 11 i 15 anys, quina il·lusió podíem tenir em aquella edat per posar-nos a treballar?, però era el que tocava, i prou, ens van dir: a treballar!, doncs a treballar. Aquí vaig passar l’adolescència, la joventut, la vida, tot, tot, ho he viscut aquí, en aquest comerç.

Els vostres fills, seguiran...? Ells ja han nascut en una altra època, tenen els seus estudis, les seves feines, no sé si seguiran, ells decidiran el que fan, i ho decidiran quan vulguin, la familia no els forçarà pas.

Estic bastant impressionada parlant amb la Marga Temprado és una dona seriosa, amb estil, se la veu intel·ligent, forta, i la intueixo profundament sensible i amb la voluntat de ser honesta i cordial amb tothom. Mentre parla amb mi i contesta les meves preguntes, no deixa d’atendre qualsevol consulta de les seves empleades, clients o trucades telefòniques, a tots tracta amb discreció i amabilitat.

Li demano si té clients coneguts, això que es diu ara, mediàtics, en recorda dos: Merche Mar i Quim Monzó.

Té alguna tipologia determinada de client? No, tenim clients de totes les edats i d’ambdós sexes.

I el negoci, ara, que tal va? Bé, tot i que hi ha, actualment, dos fenòmens que ens perjudiquen: els top manta i les vendes per internet; no les persones més grans, però, els joves, ara, compren bastant per internet.

Què és el que cuideu més del vostre negoci? La relació qualitat/preu

I en què es fixa més quan selecciona els articles que vendrà en la seva botiga? En diferents trets: harmonia, disseny, i, com ja he dit, la qualitat i el preu...

D’on son els vostres proveïdors? D’Espanya, i algun proveïdor Italià. Sempre treballem amb els mateixos, això ens garanteix qualitat i responsabilitat.


Tinc un parell de compromisos: una Montserrat i un Jordi, puc resoldre aquí el tema dels regals? Què m’aconsellaria? Depèn de com siguin; edats, aficions..., però, si no ho encerta, ho poden canviar; com que tenim tanta varietat d’articles: carteres, paraigües, cinturons, motxilles, bolsos, bitlleters..., sempre trobaran alguna cosa que els interessi.

Jo em miro fascinada unes maletes de cabina de preciosos colors, tenen quatre rodes i les pots dur còmodament al costat mentre camines, com si fos un amic, ja no cal arrossegarles com abans.

Acabo de fer fotografies, mentre la Marga Temprado aten amablement els clients.
I miro bé els horaris per tornar a passar: de dilluns a divendres de 9,30 a 14, i de 16,30 a 20,15, i els dissabtes de 10 a 14 i de 17 a 20,30, amb un personal correctíssim, que, quan surto, es preocupen de recordar-me que no em deixi res; ni la càmara de fotos, ni el boli, ni la carpeta. Tenen raó, una vegada ho he recollit tot, amb prou feines trobo lliure un moment la Marga, abans d’anarme’n, per dir-li:

Marga, ha estat un plaer, i enhorabona per aquests 50 anys

Habitatge: les Associacions de Veïns de l’Eixample es coordinen

El nostre barri està patint una greu problemàtica de pujada de preus de l’habitatge, en especial els lloguers, que provoca que veïns que fa molts anys que viuen a Sant Antoni hagin de marxar forçosament i que el jovent no tingui possibilitats de quedar-s’hi.

Amb l’impuls i l’assessorament de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), les associacions de l’Eixample volen coordinar els seus esforços per fer front a les creixents problemàtiques que s’estan produint al Districte en relació a l’habitatge.

Diferents factors contribueixen a l’augment de casos en els quals es vulnera un dret fonamental com és l’habitatge:

·       La llei d’Arrendaments Urbans de 2014 en què es retallen els drets dels llogaters i es redueix la durada dels contractes a 3 anys.
·       La compra massiva d’edificis sencers de lloguer per part de fons d’inversió especulatius (fons voltor) que, sense cap mirament, expulsen veïns actuals amb pràctiques abusives.
·       L’especulació en els habitatges d’ús turístic a les comunitats de veïns, amb sucoses rendibilitats, deixant fora del mercat de lloguer aquests habitatges i afectant sovint la convivència. D’això s’aprofiten els portals d’internet que tothom coneixem.


·       La manca de desenvolupament de la Llei catalana de l’Habitatge del 2007, que porta 10 anys al calaix de la paperassa, on es posa l’accent en la funció social de l’habitatge.
·       La inexistència flagrant d’un parc d’habitatge públic, en especial de lloguer, degut a que les administracions fa molts anys que no fan els seus deures.
·       La desorganització dels llogaters que fins ara han actuat individualment en defensa dels seus drets. El naixement recent del sindicat de llogaters és una bona notícia, amb el repte de consolidar-se a curt termini.

A tot això, al nostre barri s’hi afegeix el procés de gentrificació degut al fet d’estar de moda, amb l’augment desproporcionat de restaurants i  bars, sobretot en una zona concreta, que a la vegada provoca la pèrdua del comerç de proximitat. També cal tenir en compte les expectatives generades per la propera obertura del Mercat, que atrau especuladors i oportunistes (es produeix la paradoxa que millores llargament reivindicades pel veïnat poden acabar expulsant-lo)

Tot aquest conjunt, afegit a la creixent precarització de les condicions de vida de molta gent, està provocant l’expulsió de molts veïns i veïnes.


Les associacions de l’Eixample (Fort Pienc, Sagrada Família, Dreta de l’Eixample, Esquerra de l’Eixample i Sant Antoni) ens hem coordinat amb l’objectiu de formular una guia comú d’actuació per orientar els veïns davant les casuístiques diverses i els recursos que podem utilitzar, tant de l’administració com veïnals (al nostre barri hi ha les assemblees quinzenals de la plataforma Fem Sant Antoni) ja que l’autoorganització i la resposta col·lectiva són imprescindibles.

Per tot això també hem demanat al Districte la creació d’una taula permanent d’habitatge, en la qual siguin presents les associacions i en què hi hagi un tècnic de referència dedicat a aquesta problemàtica.
Qualsevol problema amb l’habitatge ens el podeu fer arribar (tardes de 17 a 20h) i intentarem orientar-vos.


Àrea d'Urbanisme - Comissió d'habitatge de l'Eixample

La superilla de Sant Antoni

Introducció. S'acosten canvis al barri. Què és una superilla?

Segons defineix el document de l’Ajuntament: “Una superilla és una unitat urbana més gran que una illa de cases però més petita que un barri, amb carrers pacificats”, tal com ja s’explicava en el número 105 de la nostra revista de primavera.

Els eixos en què es modifiquen i milloren les actuacions municipals s’agrupen en tres línies d’actuació:

  • L'habitabilitat de l’espai, que agrupa usos, confort acústic, confort tèrmic, mobiliari, voreres, paviments, enllumenat i infraestructures.

  • La mobilitat, és a dir, racionalització de la mobilitat de persones, bici, transport públic, mercaderies, transport privat i estacionament.

  • Verd i biodiversitat, o el que és el mateix, vegetació arbòria, vegetació arbustiva, jardineres, fauna, aigua, permeabilitat, terrats i mitgeres.

Esquema de la circulació

a la supercruïlla. BIMSA 

La integració de les diferents xarxes a l’espai públic es realitzarà en funció de la classificació en carrers i espais lliures. Els tipus de vies són: bàsica, local i veïnal. A més, els eixos cívics i el tipus d’actuacions són bàsiques, tàctiques i estructurals.

Una superilla és una unitat urbana més gran que una illa de cases però més petita que un barri, amb carrers pacificats


En l’actualitat existeixen carrers dimensionats per absorbir un trànsit molt superior al que tenen. La proposta de superilla identifica aquests carrers i proposa transformar l’excés d’espai públic dedicat al trànsit en espai dedicat a activitats ciutadanes.
Uns exemples ens indiquen les variacions previstes. Els carrers “interiors” passaran a tenir un trànsit exclusivament local, mentre que les vies bàsiques poden incrementar el trànsit en un 15%, segons les dades de l’Ajuntament.
L’actuació bàsica dels autobusos, dins del barri de Sant Antoni, seran els carrers Floridablanca, Manso, Rocafort, Viladomat, Urgell, Villarroel i Muntaner. Amb sortides a Paral·lel, les Rondes i la Gran Via.
Els carrils bici s’incrementen amb els carrers Floridablanca, Manso i les Rondes.


Com serà la superilla?

Reurbanització de l’entorn del Mercat de Sant Antoni
L’abast de les actuacions fa referència a les reurbanitzacions del carrer Tamarit entre Urgell i Viladomat, del carrer Comte Borrell entre Floridablanca i Manso, del carrer Manso, costat mar, entre Urgell i Borrell i la plaça en el creuament dels carrers Tamarit i Borrell.

L’objectiu final és pacificar els carrers i el trànsit veïnal. Els camions del mercat entraran a l’aparcament soterrat pel carrer Urgell i sortiran per Borrell en direcció a Manso.
El trànsit veïnal i de serveis serà Tamarit-Borrell amb sortida a Manso; també Borrell-Tamarit amb sortida a Viladomat.


Carrer Borrell i Mercat.
Imatges: Ravetllat-Ribas arquitectes

Els condicionants que s’estableixen són:
·      destinar el carrer primordialment per als vianants
·      preveure espais d’estada i convivència veïnal
·      preveure el pas de vehicles de manera pautada
·      augmentar la vegetació baixa, mantenint l’alineació d’arbres pròpia de l’Eixample
·      augmentar la superfície de captació d’aigua de pluja
·      establir criteris per a la ubicació del mobiliari i serveis

Té per objectiu final recuperar el carrer per als ciutadans, convertint-lo en un espai confortable i saludable, promovent espais de relació i augmentant la vegetació.


L’ objectiu final és recuperar el carrer per als ciutadans, convertint-lo en un espai confortable i saludable.

Les obres

Les obres s’han iniciat aquest mes de novembre i tindran una durada de 6 mesos. La primera fase per als vianants serà al carril esquerre i aparcament actuals i una vegada feta la nova calçada els vianants circularan per la nova urbanització.
Els itineraris de vianants seran per la part exterior del perímetre del mercat. Els vehicles dels veïns hauran d’anar per Borrell-Tamarit, direcció a Viladomat.
El carrer Urgell (Tamarit-Manso) serà de doble circulació només per als autobusos que venen de Villarroel i Tamarit, en direcció al carrer Manso.

Les obres s’han iniciat el mes de novembre i tindran una durada de 6 mesos.


Àrea de les obres. BIMSA

Els paradistes del carrer Tamarit ara s’han ubicat al carrer Manso. Una vegada s’hauran fet les obres, (abril del 2018) tornaran, tots junts (paradistes de Tamarit i Manso) a la nova pèrgola del carrer Tamarit. A continuació s’iniciaran  les obres del carrer Manso.
Totes les línies d’autobusos circularan pels carrers Villarroel, Urgell, Manso i sortida a Viladomat.
Els contenidors de deixalles i reciclatge quedaran als carrers Viladomat, Floridablanca i Urgell.
El bicing del carrer Borrell s’anul·la i es traslladarà a la Ronda Sant Pau i Marqués de CampoSagrado.
Les cabines de la ONCE i el quiosc de premsa del carrer Borrell es mantenen operatives durant les obres i s’adaptaran a la nova urbanització.

Paradistes Tamarit a Manso. BIMSA

Les obres tancaran Tamarit entre Urgell i Viladomat i Borrell entre Floridablanca i Manso



Els projectes posteriors
Els projectes posteriors es faran una vegada enllestides les obres de l’entorn del Mercat.

Avantprojectes de C.Borrell entre Gran Via i Floridablanca, i del C.Tamarit entre Viladomat i Calàbria.
Es tracta dels projectes de la prolongació de la supercruïlla del Mercat, previst amb urbanització de tipus permanent. Els condicionants que s’estableixen són els mateixos que el cas dels entorns del Mercat (espais d’estada, augment de vegetació baixa, trànsit local restringit, etc.) i es preveuen materials similars.

Reurbanització “tàctica”: Creu dels carrers Borrell i Parlament
El carrer Borrell continuarà la seva pacificació des de la Gran Via fins al Paral·lel, i aquesta cruïlla serà pacificada. Els vehicles que baixin per Borrell giraran per Parlament cap a la Ronda. Els que vinguin per Parlament baixaran obligatòriament per Borrell, direcció Paral·lel. Velocitat permesa 10 km/h.

Els aparcaments de bicis s’ubicaran a Borrell i Parlament, així com els contenidors.
Les àrees d’estada se situaran a les cantonades de Marqués de Campo Sagrado amb Borrell, Parlament amb Ronda i Parlament amb Viladomat. Hi haurà un espai polivalent i un altre de jocs, situats a Borrell-Parlament.

Creu Borrell-Parlament

Per tota aquesta àrea s’utilitzaran pintures uniformes de color groc i mobiliari urbà que donaran una coherència a tot el conjunt.
A més s’incorporaran elements “tàctics” com jardineres grans i petites, parterres i travesses, fent possible, amb la seva combinació, espais diversos.

Les demandes i els perills
Els carrers exteriors
Cal saber què hi ha previst per compensar els carrers exteriors a l’àmbit, especialment Sepúlveda i Viladomat. Sepúlveda és ara una autopista saturada de trànsit amb tots els autobusos interurbans que circulen a gran velocitat.
I al carrer Viladomat hi ha l’escola Ferran Sunyer i el Centre Cívic Cotxeres Borrell, junt amb la “plaça” del Paral.lel. Cal donar-hi resposta, per exemple amb actuacions que permetin augmentar l’espai de vianants i la presència de verd.


Per què el carrer Parlament?
La proposta de l’Ajuntament preveu pacificar el carrer Parlament, que ara és ple de bars i restaurants. Existeix el perill que hi hagi problemes de convivència si amb aquesta actuació s’afavoreix una zona d’oci nocturn.

La proposta de fa uns anys de l’Associació de Veïns és pacificar el carrer Marqués de Campo Sagrado, amb un trànsit escàs, que té el Centre de Dia, el Centre Cívic i lliga amb l’escola Ferran Sunyer.
Som a temps?

Pacificació i després expulsió?
S’ha de tenir en compte que Sant Antoni és una zona especialment castigada per la pujada dels lloguers, fruit de la pressió turística, de la manca d’habitatge públic i de la no renovació de contractes temporals als actuals llogaters.

Per a les noves generacions ja no és tan important tenir un pis en propietat com fa anys. La mobilitat laboral entre els més joves va a l’alça. A més, el talent estranger que atreu Barcelona sovint ve a treballar a les empreses tecnològiques i també són treballadors que acostumen a poder triar el lloguer.


La rendibilitat d’actius com accions de borsa o el deute públic és mínima i és més rendible invertir en actius menys volàtils, com els pisos.

Sant Antoni es un barri amb una estructura urbanística pròxima a la de l’Eixample i el Mercat atrau els visitants i turistes d’elevat poder adquisitiu per comprar o llogar pisos i locals. Sempre es més assequible el lloguer anual d’un pis que pagar 30 dies de vacances a un hotel.

L’any 2018 es compliran quatre anys de la suposada remuntada econòmica del país i toca renovar els contractes fets en aquella època. Quan els renovaran i a quin preu? Aquesta és una situació que pot produir una nova expulsió dels actuals veïns del barri.
Segons les dades estadístiques, al segon trimestre d’aquest any 2017 el preu mig del lloguer és de 887,78 euros, que representa un increment del 12% en relació a l’any anterior.

També s’ha de posar en valor que, actualment, no hi ha zones verdes (0,87m2 per habitant). La il·lusió per millorar aquesta situació, porta el veïnat a tenir por, paradoxalment, que aquestes millores les gaudeixin nous veïns del barri.

Per altra banda, actualment estan suspeses les llicències comercials (finalitza a principis de l’any 2018) i encara no està fet el pla d’usos del barri. Veurem què passa.

Manel Pérez, Alex Gutiérrez, Pep Sala.

Comerços que fan història: La Moderna Singular

Em preguntareu com és possible que faci història un establiment que va obrir a finals de novembre de l’any passat? Doncs sí que en fa al meu parer, i m’explicaré. Es tracta de  

                                  LA MODERNA SINGULAR
                                        Carrer del Comte Borrell, 99


LA MODERNA ha entrat en la història del barri per dos motius: el primer perquè s’ha instal·lat en un dels locals més emblemàtics del barri, l’antic CALZADOS  LLUCH –obert l’any 1898-, del qual els nous ocupants n’han conservat el rètol i la porta i els aparadors originals de la façana. També han mantingut –més o menys modificada- l’estructura interior.

L’altra manera de fer història és la mena de coses que ens ofereixen i exposen; un veritable goig per a la vista dels que ja tenim uns anyets. Us asseguro que hi trobes un munt d’objectes i de productes que et sorprenen, quantitat de petits detalls que t’evoquen records. És una passada! Adrogueria, perfumeria, decoració... articles que eren d’us quotidià o coneguts als anys quaranta i cinquanta, fins i tot d’abans de la guerra. I encara resulta més sorprenent com ho expliquen l’Alícia i en Lluís, la parella que ha muntat l’establiment:

“Tot són productes d’arreu de la Península que no s’han deixat de fabricar mai, que sempre han estat al mercat i vigents. Tots porten la seva data de caducitat. O gèneres que es segueixen elaborant igual que sempre, com poden ser les mantes de la Val de San Lorenzo o les ceràmiques de Verdú. Podríem dir que són articles antics que encara es fabriquen, però que han desaparegut de las grans cadenes de distribució”.

Ara veig unes rajoles de xocolata molt boniques però d’una marca que desconec malgrat ser molt xocolatera. Caram, n’hi ha que porten data del 1870, 1898, 1916, fins i tot una del 1793! I quins embolcalls tan macos!

“Si , a l’hora d’escollir aquests productes que segueixen vigents ens basem en tres criteris: que tinguin molta qualitat, que mantinguin el mateix disseny d’antany o mol poc modificat i que tinguin una història al darrere.
  
A un costat de l’establiment veig una vitrina molt curiosa: tot el que hi ha no es ven, és tan sols per exposar: Quantitat de detalls que fan un recorregut per la història de la farmàcia, la perfumeria, l’adrogueria, els articles de fumador... No cal dir que la majoria d’aquestes coses  t’omplen  de records. Sovint de tendresa.

Al fons, a la rebotiga, -on, a l’esquerra, hi ha un rètol indicador del “Carrer del Coll d’Eres”, la procedència del qual ignoren-  tot el que hi tenen és antic i de segona ma: ”tebeos”, revistes,  etiquetes...Tenen un àlbum amb unes etiquetes grans precioses: “Aquestes etiquetes s’utilitzaven enganxades a caixes de fusta per enviar articles d’exportació”-m’explica l’Alícia. Us asseguro que són realment boniques, i quins colors!

I com se us va acudir posar una botiga d’aquestes característiques?

“En realitat, -expliquen- el que primer ens va seduir va ser el local. Vàrem veure una botiga  antiga i amb caràcter que es llogava i que ens va enamorar a primer cop d’ull, fou un “flechazo”. Després vàrem posar-nos a pensar què hi posaríem que fos adient al lloc i que ens hi sentíssim bé. L’únic que ens va demanar el propietari va ser que la conservéssim i que consultéssim en el cas de voler fer algun canvi radical. Nosaltres treballàvem al món del disseny i havíem comprat quantitat de coses antigues que guardàvem en un magatzem. Així que tot va ser la suma de  pensar en coses que fossin adients a la botiga i  tenir coses antigues recollides. I aquí estem!”

Teniu coses que em fan recordar la meva infantesa - els dic- com aquest sabó que el veia a casa, a la cuina o per rentar la roba. I aquesta colònia!  I aquesta altra, que al poble la gastava una tieta jove i jo, quan ella no era a casa, me’n posava un raig d’amagat!

“Si sabessis la de persones que ens parlen dels objectes que els evoquen records, i les que s’emocionen, i que ploren inclús... Fa uns dies a una noia li van saltar les llàgrimes amb aquestes orenetes, iguals que les que tenia la senyora de la porteria  quan ella era petita i les  veia cada dia en tornar de l’escola”.

“És bonic i ens agrada que tot això faci recordar coses a  persones que pateixen d’oblit, encara que siguin petits detalls. I, com ens diuen alguns familiars, inclús persones que no parlen, en sortir,  sembla  que vulguin conversar!”


No em  canso de fer descobriments a la botiga i m’hi estaria estones mirant i escoltant el Lluís o  l’Alícia  que atenen amb paciència i entusiasme les persones que entren. Es nota que frueixen amb el que fan. No hi ha dubte que han trobat el punt just; el producte adient al lloc. I que ells s’hi senten molt bé perquè també l’han trobat. Benvinguts al barri!