Els veïns recorden: Maria Àngels Aparicio Martí

En aquest cas qui recorda –i de quina manera, perquè té una memòria privilegiada!– és la senyora Maria Àngels Aparicio, la “senyora Litus” com li han dit i li diuen familiarment moltes persones a la nostra veïna. Jo, com que m’ho permet, li diré senyora Àngels.

Doncs bé, la senyora Àngels, que ha complert 91 anys aquest mes de març, viu al carrer del Comte d’Urgell, al mateix pis on va néixer la seva mare i hi van néixer ella i les seves germanes. En realitat, en aquest edifici, quan tot just era acabat de construir, hi van anar a viure els seus avis quan es van casar. Ells li explicaren que quan s’hi van instal·lar s’estava aixecant el Mercat de Sant Antoni. Si tenim en compte que aquest es va inaugurar l’any 1882, calculeu si en té d’anys, la casa; però està molt ben conservada i hi han instal·lat ascensor. Quan la mare de la senyora Àngels es va casar, també s’hi va quedar a viure.



 La mare els explicava que, de joveneta, anaven molts diumenges a berenar a Montjuïc; en aquell temps hi havia molts horts i eren molts els grups d’amics que formaven penyes i hi anaven a peu o en tartanes. Inclús la penya de la seva mare tenia un himne, alguna estrofa del qual recorda: "És el tros és el tros, on es menja el gran arròs, és el tros és el tros, molt florit i molt hermós..."

La mare de la senyora Àngels va estudiar i va exercir de mestra fins que es va casar i llavors ho va deixar, tal com aleshores feien la majoria de les dones. Però la mare era d’idees molt avançades: a les primeres eleccions en què les dones varen poder exercir el sufragi, l’any 1933, ella ja hi va votar. Recorda que les urnes eren caixes de cartró posades sobre un tauló aguantat per dos cavallets de fusta.

Expliqui’m coses de quan era petita? Cóm era el barri?
Era molt tranquil. Aquí, al carrer Urgell, hi tenien l’origen i el final els tramvies 4 i 5, cadascun per la seva via; quan arribaven al final del trajecte giraven el tròlei i el tramvia s’entornava per la mateixa via. Des de la Riera Alta venia el número 1, que donava la volta per Tamarit i seguia cap a la plaça d’Espanya. També hi passaven els autobusos d’en Roca.


Nosaltres, que anàvem a berenar moltes tardes a la Font d’en Fargas, a Horta, (font que tenia molta fama per les qualitats sanadores de la seva aigua), hi anàvem amb el “Cinc” fins als “Quinze”, on tenia el final.

El carrer d’Urgell estava empedrat i les voreres eren, una meitat, de terra, i l’altra (la que tocava a les cases), de lloses grans. No era rar veure en moltes galeries de veïns gabietes amb pollastres. Les parades dels encants començaven a la c o n f l u è n c i a d’Urgell i Ronda de Sant Antoni i arribaven fins a la cantonada de Floridablanca. El carrer era tranquil, fora dels tramvies. Però aquests passaven poc sovint i feien sonar la campaneta
per avisar. També ens cridaven l’atenció el xiulet dels esmolets i els senyors-anunci amb els seus grans cartells al davant i a l’esquena que duien penjats de les espatlles mitjançant tires de cuir.

Per als més petits, “el barri” eren aquests dos primers trams d’Urgell, els dos primers de Tamarit i el passatge de Sant Antoni: aquest era el nostre territori de jocs. Al carrer Sepúlveda s’hi podia jugar, però no hi anàvem perquè era un carrer
mort, poc construït.



O sigui que podíeu jugar al carrer?
I tant. Doncs no hi jugàvem poc! A empaitar, a amagar-nos, a la xarranca, a fer ballar baldufes, amb el “ioio”, al diàbolo... També fèiem bombolles de sabó amb macarrons... Era un món diferent! Quan venia la Setmana Santa anàvem a enterrar la sardina a la Font del Gat; i el Dissabte de Glòria, veies quantitat de canalla fent soroll amb tapadores.

Abans de la guerra, el senyor Petit, del Colmado Petit, cada any muntava una festa per a a canalla, i per Nadal posava al carrer una prensa de fer neules


I de la guerra, què en recorda ?
Quan va esclatar la guerra estàvem passant les vacances a Tiana i ja ens hi vàrem quedar tota la contesa. Jo havia fet l’ingrés de batxillerat però com que allà només hi havia escola de primària, vaig haver de fer-ho amb les classes que em donaven uns veïns preparats. A Tiana no arribaven els bombardejos, però sí que vèiem passar els avions que anaven a bombardejar Badalona i Montgat; els vèiem arribar sobre Badalona, i com donaven la volta en direcció Barcelona. Vèiem caure les bombes i sentíem els xiulets de les bombes en caure i les explosions, així com els trets dels antiaeris. M’estimo més no pensar-hi. No hi hauria d’haver cap guerra!.

Estic d’acord! Parlem dels comerços que recorda. Si hagués de triar, de quins ens parlaria?
No cal dir que de Cal senyor Petit, que avui encara conserva el nom , que ja no és d’aquella família; les cloïsses de Ca l’Amigó que també conserva el nom; i recordo, perquè em cridava l’atenció, una botiga de coses asiàtiques que hi havia abans de la guerra al carrer Tamarit  – Ronda, on es podien veure vestits japonesos i xinesos i uns mantons preciosos. També al carrer Tamarit hi havia una merceria a la qual deien “cal no n’hi ha res” perquè mai trobaves el que buscaves; i una botiga de lloguer de cavalls, carrosses i carros per a enterraments. I El Regalo que venia joguines mecàniques, entre elles una màquina enregistradora que treia xocolatines...


I a l’edifici de La Carboneria, hi havia una carboneria?
I tan! D’això li ve el nom. Ja hi havia la botiga dels Garriga de moble blanc que ara és d’un besnét i després venia la carboneria, després la porteria  i  seguia  una  botiga  d’en Boqué i la d’un cigronaire que venia llegums. Més endavant s’hi van posar els Esport s Puigmal, la filla gran dels quals havia estat campiona de tir a l’arc.

Podria seguir i seguir escoltant la senyora Àngels, perquè són tantes les coses que recorda que se’n podria escriure un llibre sencer, però ens hem de conformar amb aquest petit resum de tot el que ens ha explicat.
Haver parlat amb ella ha estat un veritable plaer.

Moltes gràcies.

Festa Major 2017

Aquí teniu un tast d'alguns dels bons moments viscuts durant la Festa Major 2017.

Festa Major Sant Antoni 2017















Breu apunt bibliogràfic de JOAN OLIVER


Joan Oliver i Sallarès (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, fou un poeta, dramaturg, narrador, traductor, director literari i periodista català, considerat un dels poetes i dramaturgs més destacats de la literatura catalana del segle XX.

Alguns dels seus poemes han estat musicats per cantautors com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Raimon, Ovidi Montllor, Sílvia Pérez Cruz, Carles Belda, Celdoni Fonoll, Toni Xuclà..., la qual cosa ha donat major projecció popular a la seva figura.

L’obra de Joan Oliver s’ha traduït a l’alemany, l’anglès, el castellà, l’eslovè, l’hongarès, l’italià, el japonès, el neerlandès, el portuguès, el rus, el serbo-croat, el suec i el xinès.

Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver

El 4 de novembre de 2007 va obrir les portes la Biblioteca Sant Antoni - Joan Oliver. Situada a l'interior d'illa delimitada pel carrer de Manso, la ronda de Sant Pau i els carrers del Parlament i Borrell, és un equipament cultural i de proximitat per als veïns del barri i del districte de l'Eixample.



Entre el carrer i el jardí, la biblioteca és un mirador urbà a l'Eixample. La biblioteca és al costat del Mercat de Sant Antoni i porta el nom de l'escriptor sabadellenc que va viure al barri, Joan Oliver, conegut també pel nom de Pere Quart.Des del punt de vista social i arquitectònic, la biblioteca treballa en sinergia amb el casal d'avis i amb els jocs per a nens del pati d'illa. 



El projecte de remodelació d'aquesta illa l'ha dut a terme RCR Arquitectes (Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta), i ha convertit una antiga fàbrica de caramels en una biblioteca, un casal d'avis i un jardí interior.



RCR ARQUITECTES va néixer l'any 1988 de la mà dels seus fundadors i arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta amb la intenció de fer bona arquitectura des de la seva pròpia sensibilitat, nascuda de l'entorn on desenvolupen el seu treball i que ha recollit diferents mèrits que avalen seva trajectòria al llarg de 27 anys.
Segueixen mantenint la seva il·lusió per aportar sentiments i vivències espacials a l'home, a l'entorn públic i privat, sense especialitzacions, al contrari, amb amplitud de temes i escales (urbans, paisatgístics, arquitectònics, de disseny, ...) i també de llocs.



La força universal dels olotins RCR guanya el Premi Pritzker

El Premi Pritzker d'arquitectura va ser creat el 1979 per la fundació nord-americana Hyatt.[1] S'entreguen anualment a un arquitecte en vida de qualsevol país, que hagi mostrat a través dels seus projectes i obres les diferents facetes del seu talent com arquitecte i hagi contribuït amb elles a l'enriquiment de la humanitat.
El jurat del guardó, considerat el Nobel de l'arquitectura, destaca la tasca individual de Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta i el fet que treballin en equip.
La biblioteca, com a porta i espai chill-out de lectura, la llar de jubilats, com
façana d'espai públic, i l'interior d'illa com jardí lúdica infantil
amb riquesa espacial i de relacions per a un conjunt urbà socialment dinàmic, situat al carrer del Comte Borrell, 44-46 del barri de Sant Antoni en Barcelona.

La filosofia de les superilles

A Barcelona, ciutat mediterrània, compacta i complexa, l’espai públic és lloc de trobada i reunió. I és que els carrers, els parcs i les places del nostre entorn són espais privilegiats d’intercanvi per a la relació, la productivitat, la generació de coneixement, o el lleure.
Per aquest motiu, el programa Superilles és un projecte de ciutat adreçat a la millora de la vida de les persones a partir de la definició d’una nova unitat que fa possible noves funcionalitats a l’espai públic. Nous espais de convivència en un nou model organitzatiu del teixit urbà pensat per a la gent.

Una oportunitat per afavorir la mobilitat sostenible, la productivitat, el verd i la biodiversitat, i els espais d’estada pel vianant. Aquest és el repte: com millorar al nostre barri el dia a dia de la gent, fent barris productius, inclusius i a velocitat humana. 

En aquest sentit, els carrers tranquils de les superilles donen peu a imaginar un espai públic diferent, amb menys sorolls, més verd, accessible i agradable per passejar a peu o en bicicleta; per jugar o per practicar esport, amb nous espais de trobada i opcions d’organitzar activitats a l’aire lliure.



Què és una superilla?

És una unitat urbana més gran que una illa de cases però més petita que un barri, amb carrers pacificats. Les superilles ens brinden l’oportunitat de repensar i regenerar Barcelona, posant en pràctica iniciatives que voldríem per tota la ciutat.

Els objectius són pacificar espais i alliberar el trànsit de pas a determinades vies, per tal d’humanitzar-les i guanyar-les per l’activitat ciutadana. El model Superilles organitza la ciutat de manera que el vianant és qui té la prioritat real, seguit de la bicicleta i el transport públic. D’aquesta forma, el carrer recupera altres funcions, que no només són la de servir als desplaçaments.


El programa Superilles basa principalment les seves directrius i criteris en diferents plans i compromisos sectorials municipals (Compromís de Barcelona pel Clima, Pla de mobilitat Urbana, Pla del Verd i la Biodiversitat, etc.), creant sinergies, coordinant-los transversalment entre ells i donant-los visió de canvi global per tal de desenvolupar les seves línies estratègiques.

Superilla de Sant Antoni a l’Eixample de Barcelona

L'Eixample és un dels àmbits seleccionats per acollir algunes de les Superilles projectades a la ciutat, amb l'oportunitat de crear un espai de convivència i sostenibilitat, enmig del brogit de la trama densa per crear un nou model de ciutat.


No obstant, la implantació de les Superilles a tota la ciutat passa per intervenir en districtes i barris i molt especialment fixa l’objectiu d’iniciar el desplegament de les Superilles a la major part de la trama Cerdà.

Aquestes actuacions permetran incidir de manera significativa sobre l`àmbit central de la ciutat recuperant part del seu espai públic pels ciutadans i guanyant una ciutat per viure-hi amb qualitat de vida.

El model de superilles té, com un dels seus principis bàsics, la reconversió de l’espai públic en espai d’intercanvi i relació de persones.

Els eixos cívics es defineixen com espais interactius que garanteixen la continuïtat espacial i funcional del carrer, generalment amb presencia d’activitats atractives. Es tracta de carrers que uneixen àrees i/o nodes de centralitat i que presenten un flux de vianants notori.

L’espai ciutadà es classifica per una banda, en espais destinats al lleure, esbarjo, estada que en el cas de les Superilles del barri de Sant Antoni equivalen al 16,6% i per altra banda, en espais destinats a la mobilitat a peu 83,4%.

Les superilles del barri de Sant Antoni tenen com a principal eixos cívics el carrer del Comte Borrell i l’eix que es traça entre l’avinguda Mistral i el carrer de Tamarit, que representa un eix verd que permet la concentració d’activitats recreatives i que connecta amb el Mercat de Sant Antoni a través del carrer de Tamarit.

La zona al voltants del Mercat de Sant Antoni, entre els carrers de Parlament, Manso, Floridablanca i Ronda de Sant Antoni esdevenen espais de centralitat i vitalitat pel barri.

L’àmbit pilot de les superilles de Sant Antoni té una superfície de 78 hectàrees. Les seves limitacions son Gran Via, Ronda Sant Antoni, Ronda Sant Pau i avinguda del Paral·lel,

Radiografia de la població

La densitat de població i activitats fomenta la creació d’un espai urbà socialment integrador. La densitat es un condicionant per a l’ocupació de l’espai públic, es a dir, en els espais col·lectius del teixits compactes es desenvolupa una adequada vida social (espais vitals i dinàmics).

La provisió d’una dotació d’equipaments òptima i diversa és una garantia de qualitat urbana; tanmateix és un components bàsic per a la cohesió social del teixit urbà: els equipaments són espais de trobada, nodes de complexitat social que reforcen el caràcters identitari del barri.

La població censada al barri es de 38.369 habitants: 479,7 habitants per hectàrea.

La població de mes de 65 anys que viu sola representa el 29,3% una mica superior que a la citat de Barcelona (25,6%).

L’índex de sobre envelliments es del 57,2 %, la renda familiar disponible es de 99 i els nascuts a l’estranger representant el 26,1%.

Segons el cens els al barri tenim 1768 locals de planta baixa, amb activitat comercial. Del que un 7,6% roman tancats.

La superfície construïda no residencial (comercial, oficines, industria turisme i hoteleria es del 19,3%.El usos comercials representes el 44%.


En l’àmbit de Sant Antoni, un 51,7% de l’espai públic està destinat al vehicle, el 45,5% al vianant i tan sols un 7,5% de l’espai correspon a les tipologies d’espai verd i de creació.

Sorprèn que més de la meitat de tot l’espai públic estigui destinat a la vitalitat del vehicle o al seu estacionament, així com la constatació d’una mancança d’espais verd i de recreació en la zona.

La contaminació atmosfèrica constitueix un risc mediambiental per a la salut pública. L’actual model de mobilitat urbana convertit el trànsit rodat en la principal font d’emissió de contaminants. Hem de prioritzat l’ús de models menys contaminants (a peu, bici, transport públic).

L’estimació de la qualitat de l’aire portada a terme és el resultat d’una modelització d’alta resolució que considera el trànsit coma font principal d’emissions de contaminants.

Els carrer que conformen l’àmbit de Sant Antoni presenten una elevada densitat de trànsit. A més de l’evident Gran Via, s’hi troben altres carrer altament transitat com son el carrer de Sepúlveda, Ronda Sant Antonio, Comte d’Urgell o l’avinguda Paral·lel, fent que la qualitat d ‘aire a la totalitat de l’àmbit sigui inacceptable.

A l’elevada densitat de transit s’hi afegeix la pròpia tipologia dels carrer, amb edificis alts i continues formant canons estrets i profunds per on passen un gran nombre de vehicles que emeten contaminats dificulten la dispersió dels mateixos. fent que gran part de la població es trobi a poca distancia de la font acústica.

També es importat el confort acústic. El soroll es defineix com un so excessiu i molest que afecta els nivells d’habitabilitat d’una ciutat i la salut pública.

A l’elevada densitat de transit s’hi afegeix la pròpia tipologia dels carrer, amb edificis alts i continues formant canons, fent que gran part de la població es trobi a poca distancia de la font acústica. Això provoca que gairebé el 79% del total de la població de l’àmbit de Sant Antoni pateix un nivell sonor superior als nivells “molest”. (màxim de Lden).

El estudi dins de aquest territori s’han desglossat en tres eixos basics:

         1 – Espai públic i habitabilitat
Estructura urbana que compren els estudis de població, activitats i equipaments, morfologia de l’edificació, planejament urbanístic, classificació de l’espai públic, accessibilitat del viari, ampliaria de calçada i secció de carrer.      

Habitabilitat a l’espai públic dedicat a l’espai ciutadà i eixos cívics, espai destinat al vianants, confort acústic i qualitat d l’aire.Confort tèrmic.

         2.- Mobilitat urbana
Ocupació de la mobilitat motoritzada. Proximitat simultània a xarxes de transport alternatiu al vehicle privat. Proximitat a aparcament de bicicletes. Aparcament per automòbils fora de calçada. Dotació de places d’aparcament per a vehicles.

         3.- Espai verd i biodiversitat
Infraestructura verda amb indis biòtic del sòl i l’arbrat viari, espai verd per habitant i proximitat a espais verds.