Comerços emblemàtics

En el darrer número de la revista varem presentar la problemàtica derivada de l’aplicació de la Llei d’Arrendaments Urbans que afecta a diversos comerços emblemàtics de la ciutat. L’Ajuntament va blindar 389 comerços, 14 dels quals són al nostre barri. Varem fer un  avançament de quatre d’aquests: Queviures Murgadella, Farmàcia Madroñal, Sabateria Ponsà i Farmàcia Calleja. Tot seguit trobareu una breu referència de la resta llevat d ela Pastisseria Escribà i el Cafè Bar Principal amb els titulars dels quals no hem pogut contactar tot i els reiterats intents. 

ARMERIA IZQUIERDO 
Amb sorpresa, m’assabento que l’Armeria Izquierdo és un establiment centenari i que sempre l’ha regentat la mateixa família. 

Carrer del Parlament, 19

El van iniciar els besavis el 1912 al carrer Princesa i, a partir del 1916, els avis ja es van instal·lar al carrer del Parlament. Ara, ja hi ha la quarta generació i no estan afectats per arranjament de contracte perquè l’establiment és de propietat. En un principi la botiga era només un taller on feien neteja, manteniment i posta a punt d’armes; més tard va passar també a ser botiga. A més a més de tot tipus d’armes, també venen vestimenta, utillatge i estris que tenen a veure amb la pràctica d’esports relacionats, per els quals sembla que existeix una gran afició. No sols per la cacera, si no per el  tir de precisió i de destresa, que es practiquen per categories i per edats i que fa més d’un segle que són esport olímpic en le smodalitats de  Tir de Precisió d’arma curta i d’arma llarga, i la de Tir al Plat. És una botiga realment curiosa i per a mi la descoberta d’un món esportiu sorprenent.

CAFÉ BAR ALEGRIA
És un establiment que existeix desde l’any 1899 al carrer Borrell cantona-da amb Gran Via. Va ser fundat perJosé Cortés Domènech i abans de cafèbar havia estat la Botelleria Alegria.

Carrer del Comte Borrell, 133

És un establiment que existeix desde l’any 1899 al carrer Borrell cantona da amb Gran Via. Va ser fundat perJosé Cortés Domènech i abans de cafè bar havia estat la Botelleria Alegria.

Després va passar al fill i més tarda la neta, Maria Cortés, qui l’any 1981 el va llogar a l’actual propietari, Sergi Hernàndez Luz. El Sr. Sergi hi va entrar com a llogater però a la vista de les perspectives va comprar el local i ara és, com diu,“propietari amb hipoteca”.M’explica que el local només manté la façana original. Quan el va llogar, l’interior estava en molt mal estat i el va haver de renovar del tot. Ho va fer seguin tl’estil modernista i li va quedar molt bé; és un local amb “sabor”. Allà s’hi va rodar alguna escena de la cinta “Noches de vino tinto”. També m’havien dit que allà s’hi posava un “limpia-botes” que recollia propines per anar  aRoma a netejar les sabates al papa però el Sr. Sergi, que n’estava al corrent, no el va arribar a conèixer.

CALÇATS LLUCH

Fa tres anys i mig que Maria Segovia Romero va reobrir aquesta antiga sabateria fundada l’any 1899 i explica no van ser ells els que la van trobar si no que va ser la botiga la que els va trobar a ells. Els va enamorar tot i que l’interior estava adulterat: havien pintat tota la fusta de color platejat; ho van haver de decapar, polir...i han pogut recuperar molt bé tota la fusteria. Com que el contracte d’arrendament del local és recent el seu lloguer està actualitzat i sols cal que la crisi no els afecti. Les sabates que veiem -molt diferents de les que hauríem vista primers del segle passat- són de línia moderna, majorment juvenils i còmodes. Segur que els anirà bé. A més es diuen Botiga dels Àngels!

Comte Borrell, 99

CASA GALLOFRÉ

Manso, 68

Fa 100 anys que una mateixa família  porta aquesta botiga. La va fundar l’avi  Gallofré, el gener del 1914. L’avi explicava que, quan la va obrir amb un germà, van haver de posar caixes buides als prestatges perquè es veiessin plens. Però van tirar endavant sempre especialitzats en la venda de gènere de punt en roba interior de fibres naturals: cotó, llana,seda i fil. Tots els veïns la coneixem. Fa 15 anys Rosa M. Gallofré i el seugermà Joan la van constituir Societat Limitada. Avui hi podem trobar la quarta generació: pels matins, la filla de la Sra. Rosa Maria, la Georgina, i per les tardes la seva jove Adelina. M’explica que tota la finca és  de lloguer però que amb la propietària sempre hi ha hagut una bona entesa i espera que ara també n’hi haurà.

ESTANC PALAU CONDAL

Aquest estanc porta obert 126 anys! Va ser fundat el 1888 per A. Palau i M. Condal, família que e lregentà fins l’any 2010 en que es va jubilar la que, en aquella data,  era ja la tercera generació. Llavors s’hi van establir els llogaters actuals, els quals d’aquí a sis anys hauran de renovar el contracte de lloguer amb el Patronat que porta la finca. Passant pel carrer, l’estanc no crida l’atenció però cal fixar-se en els diferents rètols i, sobretot, cal entrar i veure l’interior que guarda tot el mobi-liari i decoració modernista. És una passada i està tot molt ben conservat.

Ronda de Sant Pau, 41

GÈNERES DE PUNT LATORRE

Artemi Carreras Bartolí és la tercera generació de la família que està al front d’aquest  establiment que l’any 1900 va fundar el seu avi, Danie lCarreras Jubert, amb la marca Gèneres de Punt La Torre. Tant la façana, que és molt bonica, com l’interior et transporten a principis del segle passat. Estan molt ben conservats, amb totes les cadires al davant del llarg taulell recordant el temps en què el client s’asseia per realitzar les seves compres; però aviat el brogit que ve del carrer et porten al present. La continuació d’aquest comerç és un dubte. El local és de lloguer però el titular del contracte vigent és el pare del Sr. Artemi, Artemi Carreras Jaumà, que te 91 anys. El que pugui passar en un futur, que de-sitgem ben llunyà, és una incògnita.

Ronda de Sant Antoni, 63

MOBLES LA BARCELONESA

Victòria Moncunill Cirera és també la tercera generació de la família que regenta aquesta botiga. El seu avi, Leopoldo Moncunill Calafí, la va obrir l’any 1939 acabada la guerra. La segona generació va ser el seu pare, també de nom Leopoldo Moncunill i,des de fa vuit anys, n’és titular la Sra.Victòria qui explica que estan una mica tocats, cosa que podria ser per la crisi però que opina és més per les obres del mercat que han comportat un canvi d’hàbits: cada vegada passa menys gent pel davant.

Carrer de Tamarit, 173

Fa un parell de mesos es va posar en contacte amb la propietària de la finca i està preocupada per si podrà posar-se d’acord per renovar el contracte del local llogat i angoixada pel futur del personal que l’ajuda. Segur que tot anirà bé i que tirarà endavant.

ORXATERIA SIRVENT

Parlo amb Tomàs Sirvent, quarta generació de la família que l’any 1920 va venir a Barcelona provinent de Xixona. Fou el seu besavi Tomàs Sirvent Planella que s’establí venent torró al carrer     Freixures i va ser l’avi, Tomàs Sirvent Pla qui, el 1943, es va establir al carrer del Parlament. Amb el temps va anar ampliant el negoci amb l’orxata i els altres tipus de torrons que avui podem fruir tot l’any. El local és de propietat i el jove Tomàs Sirvent se sent orgullós de la seva continuïtat en el negoci familiar doncs, com diu, és a la seva manera fer història. Una història ben dolça!

Carrer del Parlament, 56

Per acabar vull dir que, a més d’aquests comerços que l’Ajuntament ha llistat com emblemàtics, en la meva opinió n’existeixen altres al barri que hi podrien figurar i que formen part dela seva identitat, ben arrelats i coneguts més enllà dels nostres límits.