L'infomatiu SANT ANTONI: Sant Antoni fa olor de llibre nou

Si passegeu sense pressa pels carrers del barri us adonareu que hi ha una flaire que sovint torna: la de les llibreries. En tenim vora quinze funcionant! Però només n’hem triat dues: una que porta al barri més de trenta anys:la Torradas i una que acaba d’obrir portes aquest Sant Jordi: la Calders.

En arribar a Manso amb Viladomat, la llibreria Torradas es distingeix clarament de la resta de botigues perquè la seva façana dibuixa l’ordre particular d’en Ricard Torradas, llibreter de llarg vinculat al barri. M’ho diu de seguida, que no són llibreters novells: que abans que ell, el seu pare i abans encara, el seu avi. De seguida però se’n treu el mèrit. “Jo ja m’ho vaig trobar fet”.

Havia preparat un petit qüestionari, però la conversa s’allarga més que no pas aquest parell de fulls que ens donen aixopluc, així que miraré de fer-vos-en un resum.

Llibreria Torradas. Manso, 62

Quan pregunto què és un llibre per a ell, en Ricard bufa perquè la pregunta no li resulta senzilla de respondre. “Un amic, sobretot”. I em refereix l’autonomia amb què el pots tractar i ens recorda allò de que mai es queixa o que no fa nosa.

Quan parlem de la llibreria i del negoci, en Ricard recupera el posat ferm. Repassem breument la trajectòria de les editorials de caire comercial i de com el tracte personal dels venedors ha anat minvant. Reconeix –i es nota que li agrada– mantenir el tracte de tants anys amb molts dels veïns del barri. Acluca el ulls quan pensa en algú en concret i en allò que li agradaria quan repassa les novetats editorials. Comenta que amb el temps el tarannà en la relació entre el lector i el llibreter ha anat canviant i que ara ha de filar molt més prim en el moment d’abastir-se d’històries.

Però si parem un moment per Sant Jordi, en Ricard al final somriu. “És un dia màgic, únic al món”. Li agrada sobretot tenir llibres de la Maria del Carme Roca. Si li pregunto perquè és contundent: “m’agrada com a persona i com a escriptora”. La troba completa, perquè a banda de la seva carrera acadèmica i d’autora per a públic adult, també escriu per al jovent. I aleshores se’n recorda del jovent. I li sap greu que no hi hagi lectors joves que s’hagin afegit a la seva llista personalitzada de lectors assidus. Tot i que reconeix que estàn molt més exposats als mitjans de comunicació que no pas la generació que va crèixer amb només un canal de televisió i la ràdio. Sembla que li sàpiga greu que els clàssics de la narrativa juvenil no s’hagin tramés. D’alguna manera creu que en aquest cas, han estat els editors que no hi aposten.

Si li pregunto quina mena de llibres ens agraden no s’ho pensa gaire: preferim el gènere policíac i la novel·la històrica. I cada cop més llegim en català. I aquí en Ricard recorda la Núria Feliu i la promoció que va fer també a la llibreria del seu llibre Núria Feliu recita les sardanes més populars farà un parell d’anys.

Anem tancant l’entrevista aturant-nos un moment en el llibre digital. En Ricard creu que és un bon complement al llibre analògic. No el reconeix com a enemic a batre perquè creu que en té d’altres… em mira, somriu i diu: “Però ens agrada tant la nostra feina…”

Deixem en Ricard per acudir a la Calders on trobarem l’Abel i la Isabel. A banda de ser un espai que recupera l’antiga fàbrica de botons farcint les prestatgeries de llibres (només llibres), disposa d’un espai polivalent que fa servir com a vehicle d’inquietuts. Només cal seguir-los a Twitter (@laCalders) o a la seva pàgina de Facebook per adonar-se que no paren. Amb ells fem l’entrevista per e-mail, d’aquí que ens hagi quedat tan curteta, tot i que estem segurs que seguirem xerrant amb ells en un futur!