Sant Antoni viu el Nadal

Nadal en poques paraules: Llum, alegria, il·lusió, retrobament, convivència, disbauxa, amistat... però també solitud, mancances, diferències, problemes... Totes elles són paraules que aquestes festes poden cobrar vida al nostre barri, al igual que en molts altres. El nostre barri, també com altres, busca maneres d’intensificar tot allò que pot ajudar a fer que tots -grans, petits o mitjans- puguin gaudir en positiu les festes de Nadal. Per això, veïns, escoles, comunitats creients i altres, entitats, comerços... tothom aporta el seu granet de sorra per fer-ho possible...

Al nostre barri podeu trobar moltes coses que ens fan gaudir de les festes de Nadal


Les dues primeres coses que anuncien la proximitat de Nadal ens vénen a través del SAC:

ELS CARRERS S’IL·LUMINEN! El dia 21 de novembre i fins el dia de Reis, diversos carrers s’engalanen amb les il·luminacions nadalenques. La llum porta alegria i podria simbolitzar “l’esperit de Nadal” que envaeix tothom, tot i manifestar-lo de maneres diferents...
Pocs dies després, ja al desembre, de sobte comencem a sentir una campaneta i veus infantils entonant les nadales de sempre: “Fum, Fum, Fum”, “La pastora Caterina”... Què passa? 

És el TRENET DEL SAC! Veiem ulls brillants, carones il·lusionades i manetes que ens diuen adéu; ells no són qui canta però les cançons ens alegren i ens transporten a la nostra infantesa. Ara si que Nadal ja és aquí! 



El trenet funciona des del 18 de desembre fins el 4 de gener, de dilluns a dissabte, de 10 a 1 i de dos quarts de 5 a les 8, excepte els dies 24 i 31 en que pararà a les 7 del vespre. NO funcionarà els dies 25, 26 i 28 de desembre. El diumenge 21 i el 4 de gener circula de 11 a 3 de la tarda.  S’hi pot pujar amb els vals que reparteixen els comerços del barri. 


I arribem al 21 de desembre a les 12 del migdia. Prepareu-vos nens per anar al carrer Urgell, davant del Mercat, a fer CAGAR EL TIÓ! 
L’Associació de Veïns, amb els Diables Trapelles i els Tabalers Trapelles, s’encarrega els dies previs d’alimentar el Tió, i s’ocupen de la festa del diumenge 21. També hi col·labora la Roda d’Espectacles i el Mercat.

Per CAP D’ANY tots ens desitgem bona sort! L’última nit i primer dia d’any és especial i de celebració relativament nova; per aquest motiu ha nascut orfe de mites religiosos relacionats amb el cristianisme i s’ha anat poblant de mites i tradicions alienes, fins a convertir-se en la nit més supersticiosa i sorollosa d’aquestes festes. Els costums dels dotze grans de raïm i el petó, així com el formular promeses i bons propòsits, son les més esteses entre nosaltres i també les més innocents.

Moltes tradicions envolten les festes de Nadal, la majoria amb arrels ben antigues. Entre elles adornar la llar amb espelmes. Potser a casa nostra el costum no és tan antic, però creix d’any en any i veiem ciris realment bonics i creatius. Sembla que la tradició es relaciona amb la durada del dia i es va originar als països nòrdics, on a l’hivern els dies són de curta durada. 

A Sant Antoni hi trobem moltes coses que donen suport a aquestes tradicions com per exemple la CERERIA NUC –CERABELLA, al carrer de Borrell, 41, on podem fruir imaginant les espelmes amb que guarnirem la taula i tota la casa aquest Nadal. Cerabella fabrica espelmes des del 1862 i la seva història a Barcelona, comença quan Francesca Abella arriba a la ciutat i munta un obrador de ciris al Raval.
En aquell temps la cera es blanquejava amb la llum del sol i les espelmes eren quelcom necessari a la vida detothom doncs il·luminaven la foscor de la nit.

Avui, quan les espelmes ja no són un article imprescindible, els hereus de na Francesca segueixen fabricant espelmes tradicionals i altres de nova creació amb gran diversitat de formes i colors, perfumades, que absorbeixen fums, etc. Adornen les nostres llars i ja formen part de les celebracions
familiars: Nadal, aniversaris…


Al barri també tenim la primera botiga de pessebres que es va obrir a Barcelona, l’any 1929, i la única que en queda en l’actualitat: ARTESANIA PESSEBRISTA PUIGEl senyor Josep Puig -pare de l’actual propietari Francesc Puig- era molt conegut dins del món pessebrista.
Des del 2001 que va morir el Sr. Josep, tan sols obren al públic durant dos mesos, de primers de novembre al 24 de desembre. La resta de l’any la botiga funciona com a magatzem majorista del gènere que fabriquen els tres fills del Sr. Francesc. 
Entrar en aquesta botiga és com entrar en un Conte de Nadal: ponts, casetes que treuen fum i tota mena de figures, de fang i d’altres materials, algunes de les quals tenen moviment. Són veritables petites obres d’art. És fascinant! El pessebre s’origina en les representacions litúrgiques de la nit de Nadal. L’any 1223 Sant Francesc d’Assís va muntar un pessebre vivent dins la Cova de Greccio i hi va celebrar la Missa de Mitja Nit. Els franciscans van estendre el pessebrisme arreu i a les acaballes del S. XV ja se’n veien a esglésies i palaus d’Itàlia, en especial als napolitans. De Nàpols el costum arribà a Catalunya i a la península al S. XVIII.

EL CAGANER és un personatge típic del pessebre a Catalunya, Itàlia i Portugal. Segons Joan Amades és com un amulet: adoba el terreny mentre afavoreix les collites. Un personatge popular i poc ortodox. Els últims anys es poden veure reflectits en aquesta figura molts polítics i famosos i hi ha molta gent que en col·lecciona.

http://nadal.bcn.cat/

A Catalunya és tradició celebrar EL DINAR DE NADAL en família el dia 25. És un àpat força contundent:escudella de galets, carn d’olla,pollastre farcit i, per si quedem ambgana, els torrons, les neules i llamina-dures que el tió haurà cagat la nitabans. Durant anys el pollastre capóhavia estat l’element primordial d’a-quest dinar fins que l’indiot va ser por-tat d’Amèrica.En l’actualitat moltesfamílies opten pel marisc o altresmenges sofisticades. Mai hi falta elxampany o el cava.Així com a Catalunya la tradició gastronòmica nadalenca es basa enel dinar del dia de Nadal, a la resta d’Espanya és més freqüent celebrarla “Nochebuena” la nit del 24 de desembre. Això fa que hi hagi famílies que segueixen la tradició del seu lloc d’origen i es reuneixen pel Sopar de Nit Bona. I ja posats a celebrar hi haqui segueix les dues tradicions: Sopar de Nit Bona i Dinar de Nadal.I seguint aquest camí “gastronòmic-familiar” arribem al dia de SANT ESTEVE, que també és festiu a Catalunya, a alguns llocs del País Valencià i les Illes. Ignoro quin és l’origen d’aquesta festa, que també es celebra a diversos països de l’Europa occidental. L’àpat típic d’aquest dia són els canelons, una bona manera d’aprofitar la carn d’olla i el tall que han sobrat del dia de Nadal. L’aprofitament de les sobrespodria ser-ne l’explicació.Veiem reflectida aquesta festa en la cançó de Pau Riba EL MATÍ DESANT ESTEVE, tot i que a ciutat nosón els galls els que ens desperten.

El matí de Sant Esteveels galls no cantaran i amb el fred i la vila deserta la tristor serà molt gran Quan el gris desperti l’alba i s’aixequi el sol brillant sense els galls cantant-li l’arribada la gent no es despertaran. No volem, no no senyora que els mateu tots per Nadal i volem que cada matinada ens despertin bo i cantant.




L’ARBRE DE NADAL és un costum que s’ha anat consolidant a casa nostra com un símbol de Nadal. Ens arriba dels països del Nord d’Europa on la verdor dels boscos destaca enmig de la neu, i té la mateixa procedència que el Tió: el bosc que ens ofereix els seus fruits. El gran proveïdor! 


Per CAPD’ANY tots ens desitgem bona sort! L’última nit i primer dia d’any és especial i de celebració relaivament nova; per aquest motiu ha nascut orfe de mites religiosos relacionats amb el cristianisme i s’ha anat poblant de mites i tradicions alienes, fins a convertir-se en la nit més supersticiosa i sorollosa d’aquestes festes. Els costums dels dotze grans de raïm i el petó, així com el formular promeses i bons propòsits, son les més esteses entre nosaltres i també les més innocents. Vestir una peça interior vermella, si es vol acabar i començar l’any amb bon peu, és un costum que agafa força.A les botigues de llenceria cada any hi veiem més roba interior vermela quan s’acosten les festes. No recordo quan va començar aquesta moda i ho pregunto a la Sra. MªAngels Lanau, que te una parada als encants:“El costum va venir d’Italia –m’explica- aquí va començar ben bé fa 20 o 25 anys i cada vegada és fa més popular. Es compren peces vermelles, tan de dona com d’home, per regalar a “l’amic invisible” i a l’arbre.

Des de 1877, la FIRA DE REIS DE LA GRAN VIA és una de les fires tradicionals d’aquestes festes. Enguany hi trobarem més de 250 parades esteses des del Carrer Muntaner fins el de Calàbria, des del 19 de desembre fins el 6 de gener. La fira te unes parades dedicades a joguines i altres amb tota mena de regals i artesanies. També trobem xurreries i parades de llaminadures.


També hi ha l’ARRIBADA DELS REIS MAGS A BARCELONA. És la festa màgica dels nens i la que esperen amb més il·lusió. Tot i que els Reis Mags porten regals a tothom, no hi ha dubte que els protagonistes són els nens, principals beneficiaris d’aquests regals. Els Reis arriben a Barcelona –per mar des de fa uns anys- el dia cinc de gener a mitja tarda i sobre les 18 hores s’inicia la CAVALCADA que surt del Parc de la Ciutadella. El recorregut, que dura unes tres hores, acaba a Montjuïc. 
Pel nostre barri passarà per Pl.Universitat, Ronda Sant Antoni, Sepúlveda i Paral·lel. 

Actualment hi ha famílies que han adoptat la tradició del PARE NOEL i segur que aquests regals també son rebuts amb molta il·lusió. Les pel·lícules nord-americanes han popularitzat aquesta figura. I la televisió, que cada any ens bombardeja a tota hora amb anuncis. La nostra mainada, però, segueix majoritàriament fidel als Reis que venen de l’Orient.


http://nadal.bcn.cat/

ALTRES COSTUMS
A Sant Antoni, com arreu, trobem famílies que tenen costums diferents i pròpies del país d’on procedeixen, que conserven perquè formen part de la seva identitat. Així, podem veure com el cap d’any no ho és per a tothom. Hi ha altres cultures que no segueixen el nostre calendari, com els xinesos, que canvien d’any amb la segona lluna nova desprès del solstici d’hivern, o els musulmans i altres comunitats: hebreus, tibetans, hindús...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies