L'infomatiu SANT ANTONI: El Dia Internacional de la Música...

El dia 20 de juny s'ha celebrat al nostre barri la cinquena edició del Dia Internacional de la Música.

És un dia únic al barri: una vintena de comerços s'han omplert de color, llum i art gràcies a la música que va portar al carrer la seva màgia.

Aquesta idea creativa i dinàmica és fruit, entre d’altres, d’en Xavier, una icona de la vida nocturna al barri. Per trobar-lo hem anat al Bar Prize (C/ Floridablanca 130) on, com ell s’anomena, és el tabernero. Un lloc únic on es pot escoltar el millor rock de tots els temps.

Xavi, quan va sorgir la idea?
Jo havia sentit que, abans de l’enderroc de les muralles (1854) el barri de Sant Antoni era pràcticament un barri de barraques i a les festes majors d’estiu els músics del Paral·lel sortien dels teatres para actuar als cafès i bars. Aquesta idea em va semblar molt bona a per donar-li llum al barri i trencar la rutina del dia a dia. Això es va ajuntar amb el corre-bars.

Corre-bars?
Sí, els corre-bars es feien per moure els joves de bar en bar a les festes majors i vaig pensar: perquè no li posem música?

Així de fàcil?
Fàcil no, ens van posar mil problemes. El primer any, 2010, ens van donar els permisos, eren uns 5 o 6 bars, però el dia abans ens diuen que no es poden treure begudes al carrer. El segon any ens van multar directament (...) menys mal que ens va recolzar l’Associació de Veïns i ens van ajudar amb la multa...

Vaja, no comencem bé...
Al 2012 ja estàvem avisats. Érem 6 o 7 locals, encara no era el Dia International de la Música però no vam tenir problemes.

I el tercer any?
Aquest va ser el començament gran, vam tenir una col·laboració de la fabrica Moritz i, per primera vegada, els músics van poder cobrar, que és una de les reivindicacions del dia. Aquest any arriba a la organització en Toni Oller i comença un moment d’arrelament i institucionalització al barri. Es transforma en Dia International de la Música. En aquest moment ja eren una vintena de locals. Aquest 2015 són altra vegada 20 i estem molt contens de l’acollida del barri.

Quines reivindicacions té el Dia de la Música?
Ui! Per això és millor parlar amb Toni.
Jo sóc passió i ell raó.

En aquest moment, aprofitant l’avinentesa de l’entrevista, em vaig quedar a veure una obra de teatre al seu local, que ofereixen els dilluns, i no vaig parar de riure tota l’estona amb la companyia Teatralbar amb l’obra ChupiChupiBancBanc.

Al dia següent em trobo amb Toni Oller, president de l’Associació Talia-Olympia i historiador del barri.

Toni, el Dia de la Música és només musica al carrer?
No, és clar. La societat sempre va per davant de l’administració: Nosaltres volem fer cultura, reivindicar la nostra historia i dinamitzar el barri

Historia?
Sí, els bars i els cafès eren els espais naturals de trobada on es desenvolupava la cultura. El nostre barri, juntament amb el Raval i el Poble Sec, van ser, com va escriure Montse Madridejos: “el centre de la Barcelona republicana, una ciutat heterogènia, bulliciosa i optimista, en la que el seus milers d’habitants es sobreposaven a la inestabilitat política i social, omplint una i altra vegada els teatres”

A més existien els Nius d’Art que fan referència a aquests locals on tocaven música però no eren teatres, ni music-halls. Per exemple, Jordi Pujol a “Jazz en Barcelona 1920-1965” fa un repàs de part d’aquesta historia des del Principal Palace el 1920 fins a les nits màgiques del Jamboree el 1965, on es revela el que va fer de Barcelona la capital del jazz a Espanya. Sense descartar exemples anteriors i tan evidents com Pau Casals, que començà a tocar al Cafè Tost de Barcelona set dies a la setmana, tres hores cada nit, per 4 pessetes. El propietari del Cafè Tost va introduir Casals al món musical i cultural de Barcelona. Va ser allà on el va anar a escoltar Isaac Albéniz i la resta ja és historia.

Vol dir que estem plens de Pau Casals?
Sens dubte, només a Barcelona tenim de forma oficial l’ESMUC (centre de formació musical de grau superior), el Taller de Músics, El conservatori del Liceu... som una ciutat plena de músics que mai podrem escoltar si no surten dels teatres. Necessiten més espais, llocs nous on puguin tocar i transmetre el seu art. Ja que, si no és així, l’oferta és molt limitada i no dóna una sortida professional a la seva tasca.

Quina és la proposta del Dia Internacional de la música?
Primer hem de fer una conciliació pedagògica. La proposta és apostar per l’hora del vermut. Ningú es queixa de la música al migdia, només de la música a la nit. Volem crear un espai de trobada de la família, d’intercanvi inter-generacional molt mediterrani. Som un país de tapes i pinxos.

Quin és el futur?
El futur és créixer i donar la possibilitat legal a la cultura i als bars. Una vegada fort, el sistema, les parts s’han d’entendre i arribar a un conveni laboral amb tarifes específiques.

"Somnio amb el primer ajuntament que canviï les normes. Sinó sempre estarem en una situació de càstig i el que volem és cultura."

I com ha de ser el canvi de legislació?
Com diu el Comunicat de l’Associació del Paral·lel pel Dia Sense Música: Volem la transposició a les Ordenances Municipals de “The Live Music Act” (Regne Unit).

Reafirmar-nos a tots i totes entorn el comú denominador de les nostres reivindicacions pels músics i artistes en general i pels concerts en bars i comerços en horaris responsables.

Seguretat jurídica pels comerços i bars i pels músics, canviant l’Ordenança Municipal i permetent concerts sense llicència en horaris responsables. Tenim l’exemple dels vermuts musicals de molts bars i botigues o els sopars amb música de 20 a 22 hores;

Protecció social pels treballadors de la cultura escènica complint amb l’obligació per part de qui contracta de donar d’alta a la Seguretat Social tots els bolos. Hi ha gestories especialitzades per artistes.