Continuant
amb el reportatge començat en el número 99, relatiu a la tradició teatral en el
nostre barri, l'article d'avui ve de la ploma de l'historiador i documentalista Ferran Aisa-Pampols
Al barri de Sant Antoni hi van haver grups
dramàtics, com a gairebé tot Barcelona, prop del segle XX. Grups amateurs lligats a
escoles, parròquies o centres culturals. El
barri de Sant Antoni, veí del Paral·lel, fou un dels llocs on vivien molts
artistes professionals dels teatres del Paral·lel, com la família Santpere al
carrer Tamarit-Urgell (tocant al mercat de Sant Antoni).
Al barri hi hagué el teatre més gran de
Barcelona, per desgràcia enderrocat els anys quaranta, l'Olympia, amb una cabuda
per a 6.000 espectadors. Un teatre on es feia circ, campionats de ball,
espectacles, etc.
El teatre Olympia |
Durant la Guerra Civil es va estrenar l'obra
de Romain Rolland “Danton”, dirigida pel “poumista” Julià Gorkin i amb l'elenc teatral del POUM.
L'altra gran teatre del barri era al
Paral·lel, el Talia (que va tenir diversos noms al llarg de la seva història:
Delicias, Le Trianon i finalment Martínez Soria).
El barri de Sant Antoni fou un dels llocs on vivien molts
artistes professionals dels teatres del Paral·lel
Dins del barri de Sant Antoni també hi havia
l’edifici El Gran Price, on, a més de boxa i lluita lliure, es feia ball,
mítings, xerrades i espectacles variats i, els anys seixanta, concerts de la
Nova Cançó. Aquí es va fer l’any 1970 el gran recital de poesia catalana.
Si pensem en un dramaturg important que va
viure al barri de Sant Antoni (encara que havia nascut al desaparegut carrer
Sant Jeroni del Raval) és el poeta llibertari Felip Cortiella (1871-1937) amb domicili, durant molts anys, al carrer
Viladomat, 15 (per cert, jo mateix vaig viure 22 anys al número 13 de
Viladomat).
Un dramaturg important que va viure al barri de Sant
Antoni és el poeta llibertari Felip Cortiella
Cortiella va ser el fundador de les Vetllades
de Teatre Avenir, on representava la seva pròpia obra, i la de clàssics traduïts per ell
mateix al català, com Ibsen,
Mirbeau i altres
autors europeus. L’Agrupació Avenir feia les seves representacions als diversos
teatres de Barcelona, sobretot del Paral·lel (Condal) i Poble-sec (Lara).
Cortiella ha estat considerat el més important difusor de l’anarquisme català a
través del teatre.
Una entitat social dels anys trenta, que
tenia la seu a l’avinguda Mistral cantonada Viladomat, era l’Agrupació Cultural
Faros, que disposava, entre altres coses, d’elenc teatral. Darrerament ha mort
una de les seves integrants i testimoni d’aquell grup cultural: Conxa Pérez.
Felip Cortiella |
De l’època de la República són els centres
republicans que disposaven de sales polivalents per fer reunions, teatre o
ball. Cal citar el Casal Republicà
Radical (Av. Mistral, 50) on hi hagué la popular sala de ball La Gavina Blava.
Durant la postguerra, el 1949 va aparèixer
l’Agrupació Teatral La Antorcha, ara amb seu al Poble-sec, però en els seus
inicis a Sant Antoni. Aquest elenc acull actors amateurs dels dos barris
barcelonins.
També hi havia grups teatrals a escoles com
la desapareguda San Ramon (Manso, 64), de la qual tant el meu pare com jo vam ser-ne
alumnes. Quan jo era petit, els anys cinquanta, encara funcionava, i recordo
que els pares, una vegada, quan justament tenia 10 anys, em van dur a veure una
funció de la comèdia La Pepa
Maca, en que la protagonista era la meva mestra, la senyoreta Maria. Com que al barri no hi havia locals apropiats,
les representacions es feien a llocs de l’Esquerra de l’Eixample, com l’actual Sala
Villarroel (aleshores teatre de la parròquia de Sant Josep Oriol) o al Teatre
de l’Eixample (on ara hi ha el Cinema Aribau).
Ja en època més recent va néixer el grup de
teatre de l’Associació de Veïns de Sant Antoni, el Triangle.
Si seguiu tirant del fil veureu com, en aquest barri, sempre i en
tot lloc, hi trobareu teatre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies