La tradició teatral al barri de Sant Antoni

Si en els dos articles precedents (núm. 99 i 102), la informació que us oferíem havia estat documental, en el reportatge d’avui ja passem a l’entrevista, amb quatre persones fundadores de la coneguda companyia de teatre del barri de Sant Antoni: EL TRIANGLE.

Contacte
Ha estat una mica complicat reunir-los, i és què aquesta gent de teatre no paren, no saben el que és asseure’s tranquils i parlar; perquè assagen, perquè van i vénen, perquè uns arriben a una hora i els altres a una altra, perquè ve algú a interrompre... de tota manera, en honor a la veritat, he de dir que he aconseguit reunir-los tots quatre al voltant d’una taula.

Això sí, abans he assistit a la provatura del vestuari de la Sílvia, un preciós vestit d’època de vellut verd, que durà el seu personatge de la propera obra,
JUGANT AMB MOLIÈRE, de Juan Antonio Castro amb traducció al català de Josep M. Vidal, i sota la direcció d’Anna Briansó. Obra que, per cert, no ens hem de perdre perquè promet ser molt divertida, i la gràcia és que l’obra no és d’en Molière, sinó d’un autor actual, que ha jugat, però, amb els personatges del cèlebre i mai obsolet, comediògraf francès, la qual cosa ja ens fa flairar diversió segura.

La directora de l’obra i la modista, al voltant de la Sílvia, decideixen quins arranjaments necessiten fer; que si un tall per aquí, que si cosir per allà, que si el cos, la cintura, la faldilla..., inclús parlen del toltillo?, ho hauré entès bé?, perquè no tinc ni idea del que és, però la Sílvia, acostumada ja a aquests afers, opta per escoltar-les i no dir gaire cosa, només de tant en tant, una observació, que la acaba amb: però, el que digueu vosaltres, estimades meves, i fa bé, perquè les dues dones; directora i modista, tenen un aspecte inconfusible de saber el que es fan.

El començament
Arriba poc després en Joan, no trigarà l’Oriol, i, l’última, que ha vingut de fora, potser expressament per l’entrevista, la Carme. Tots junts amb la Sílvia, que posa fi a la seva provatura, anem a seure’ns i a parlar del TRIANGLE, i d’aquestes quatre persones que van ser cofundadores, juntament amb alguns altres veïns malauradament desapareguts, d’aquesta companyia teatral, la més antiga de les que tenim actualment al barri de Sant Antoni.


Em diuen que el TRIANGLE te 35 anys de vida, això vol dir que es va fundar l’any 1981.

Us presentaré a aquests quatre fundadors-actors del Triangle:

Sílvia Oliver, Carme Tàrraga, Oriol Serrano i Joan Pla
M’expliquen que el veritable impulsor de la creació del grup va ser Miquel Giner, veí del barri, coneixedor del món del teatre i de la ràdio. Tots els integrants del grup  eren gent del veïnat, amics, i membres de l’Associació de Veïns.
Per nosaltres –diu la Sílvia- sempre ha estat molt important, al començament i més endavant també,  el suport de l’Associació de Veïns.


LES OBRES
La primera obra que van representar va ser BALL ROBAT, de Joan Oliver, i l’autor va ser espectador el dia de l’estrena, que va ser a les antigues Cotxeres Borrell, que disposaven d’un teatre preciós. Va ser en ocasió de la Festa Major.

La següent representació va ser L’AUCA DEL SENYOR ESTEVE, de Rusiñol, que era una obra que no s’acabava mai, però que els hi van demanar ja que era molt adient per al Mercat, en aquell any que és celebrava el centenari.

A continuació –diu la Sílvia- el meu pare em va proposar de fer EL PAPÀ DE ROMEU I JULIETA, del mateix Joan Oliver, doncs encara no s’havia representat mai; ens va fer il·lusió de ser els primers, i a ell també.

Després es van anar succeint moltes més obres:

·       L’HOSTAL DE LA GLÒRIA, d’en Sagarra.
·       ALLÒ QUE TAL VEGADA S’ESDEVINGUÉ, de Joan Oliver.
·       REVOLTA DE BRUIXES, de JM. Benet i Jornet.
·       ELISABETH I MARIA, de JM. Benet i Jornet.
·       SIS PERSONATGES A LA RECERCA D’AUTOR. de Luigi Pirandello.
·       EL RETAULE DEL FLAUTISTA, de Jordi Teixidor, el 1985, va suposar un canvi en la manera d’actuar: cantaven i ballaven... Fins aleshores, actuaven amb apuntador i amb decorats de paper. A partir d’aquesta obra, amb un jove director -l’anterior havia traspassat- es van produir molts canvis.
·       EL CRIAT DE DOS AMOS. de Carlo Goldoni.
·       EL TARTUF, de Molière.
Al llarg d’aquest temps han estat representant una o dues obres l’any, a més de participar en concursos teatrals per tot Catalunya.

Cal afegir la quantitat de lectures dramatitzades que han fet i segueixen fent.
Les seves actuacions al barri, a més de Cotxeres Borrell, han estat als Salesians, les Salesianes i, darrerament, a Calabria66.

Actualment, el problema del que més tenen és no disposar d’actors i actrius JOVES!. De manera que, ja ho sabeu joves afeccionats, si voleu entrar en una companyia amb solera, parleu amb ells!

LES PERSONES
Perquè un grup funcioni, les persones són molt importants. Per això volem també fer una breu descripció d’aquestes 4 persones que van aixecar el primer teló del TRIANGLE i que el segueixen aixecant totes les Festes Majors de Sant Antoni i sempre que calgui.

SÍLVIA OLIVER: filla del poeta, dramaturg, escriptor...i home de bé, Joan Oliver. Ha sabut i volgut prendre la torxa del teatre del pare, en versió actriu, aglutinant al seu voltant un munt de gent amant del teatre, la poesia, la literatura. Però, sobretot és una dona que ha fet barri, aquí a Sant Antoni, s’ha deixat l’ànima, primer amb el suport del seu espòs, fa anys traspassat però tan implicat com ella en la tasca de crear un Sant Antoni humà, viu, i culte. Després, amb el mateix esperit l’han seguit les seves filles.

Sílvia Oliver

CARME TÀRRAGA: mestra de primària, ara jubilada, tenia cura d’el Globus Vermell, que era un grup que es cuidava de preparar i contractar activitats d’entreteniment pels infants. Veïna de la Sílvia, tot i que no havia fet mai teatre, va ser abduïda, per dir-ho d’alguna manera, de la il·lusió d’aquell projecte,  i s’hi va incorporar.


Carme Tàrraga


ORIOL SERRANO: venedor llavors, ara empresari, o sigui, que no es pot jubilar, està en plena activitat. Va ser president de l’Associació de Veïns. La foto que publiquem aquí és d’una entrevista que li fan al web Cultura Viva 14

Oriol Serrano

JOAN PLA: tenia una botiga de cafè torrefacto al barri. Duia bagatge d’actuacions quan es va crear el grup, perquè ell ja havia fet teatre. Té el valor afegit de gaudir de moltes habilitats, per això li diuen “el manetes”, igual fa de fuster, que resol qualsevol problema pràctic i manual. 

Joan Pla

Totes aquestes paraules semblen moltes, però no ho són per aquest grup, EL TRIANGLE, que necessitaria una revista sencera per explicar tantes vivències com tenen acumulades. 

Us veurem en la FESTA MAJOR, amics, però aquí teniu el nostre aplaudiment, ja per avançat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Si us plau, recorda a ser constructiu i respectuós; d'altra banda els moderadors podran eliminar el teu comentari. Gràcies