Un altre Nadal

Ara s’apropen les festes de Nadal, que bàsicament celebren el naixement de Jesús, però la societat ha fet d’aquestes festes un motiu de consum.

Tampoc oblidem que s’afegeix el Cap d’Any, unes festes amb tot el sentit de la paraula, menjar, beure i regals, però això no és pas dolent ja que es fa en família.

Però hi ha gent que no pot fer ni el menjar, ni el beure, ni els regals.

Per això us explicaré una història d’aquesta gent amb l’exemple de Maritza, Lourdes Rivera Barreiro, que viu en el barri de Sant Antoni des de l’any 2003, al carrer Sepúlveda número 103, perquè sapigueu la seva història.

Per mi aquest és el veritable esperit de Nadal.

Li faig una entrevista, naturalment amb el seu consentiment.

-Hola Maritza, benvinguda, quina edat tens?

-54 anys.

-Estàs casada?

-Sí, amb un home català de 70 anys.

-Tens fills i quants?

-Quatre, dues dones i dos homes.

-D’on ets?

-Equatoriana i porto dinou anys a Catalunya.

-Treballes?

-No, estic a l’atur i no trobo feina.

-Tens ajuda econòmica?

-No, res.

-Llavors com vius?

-De la petita jubilació del meu marit.

-M’has dit que tens un problema d’habitatge, com vius?

-En un pis de lloguer, i estem en desnonament, i ara m’han ofert un advocat d’ofici, perquè el contracte ja està rescindit i no hi ha hagut pròrroga. Pago 630 € mensuals, i porto quinze anys vivint en el mateix habitatge. Per l’edat del meu marit i la meva, costa molt de trobar pis. Ni tan sols trobo una habitació.

Ella creu que el perdrà, però té una mica d’esperança amb l’advocat d’ofici.

Fa una crida a les persones que li puguin oferir un habitatge, està disposada a pagar. Si hi ha alguna persona que pugui fer-ho, el mòbil es 620 741 580.

-Menges calent cada dia?

-De menjar, menjo una mica, però calent no, ja que m’han tallat la llum. Com que la meva cuina és elèctrica no tinc aigua calenta per això em dutxo amb aigua freda. A la tardor! 

-Com tens previst passar el Nadal?

-Ens conviden uns amics a casa seva, un matrimoni. A casa no celebrarem res, ja que no tenim ni llum, ni aigua calenta, és impossible, i el menjar està fred.

-Tu tens família aquí o a l’Equador?

-Els meus fills són a Londres, excepte el fill gran que és a l’Equador. Ni ells poden venir, ni jo anar-hi.

Al dir això li salten les llàgrimes.

-On creus que es viu millor a l’Equador o a Catalunya?

-A Catalunya jo em sento catalana i el meu marit es d’aquí. Jo a Catalunya no l’abandono.

-Tens esperança per aquestes festes?

-En la situació que em trobo, es molt difícil, intento no posar-me trista.

Vols dir alguna cosa als veïns?

-Sí que tinguin un bon Nadal i els desitjo tot el millor.

Que ho digui una persona amb la seva situació es d’elogi.

Al llarg de l’entrevista les llàgrimes apareixen diverses vegades.

Bon Nadal a tothom.

Nota final: com ja us podreu imaginar, la Maritza ha anat a tot arreu i ha fet tots els passos a les administracions per tal d’intentar solucionar la seva situació, sense gaires resultats fins ara. 

Jordi Muntané